Dos momentos de voluntad para evitar el atajo del cambio

Momentos de crisisEl cambio, en lo personal, en nuestra organización o en nuestro equipo, puede servir para arreglar o mejorar algo. Pero mira hacia el pasado. Hacia lo que somos o fuimos.

La transformación, en cambio, apunta hacia el futuro.

El camino de la transformación es más largo. Quizá por eso, en esta época en que tanto se valora la satisfacción inmediata, muchas veces se escoge (o escogemos) el atajo del cambio. Para no afrontar la resiliencia que exige la transformación.

Escoger la ruta de la transformación pone a prueba nuestra capacidad de decisión y nuestra fuerza de voluntad en dos momentos (marcados en rojo en el diagrama):

  • Cuando hemos de resistir la tentación de tomar el atajo del cambio.
  • Cuando hemos de vaciar el armario de los pre-juicios, las creencias, los hábitos, las rutinas que nos atan al pasado y empañan nuestra mirada hacia el futuro. Porque nos dificultan reconocer la realidad de lo que vemos. Porque nos impiden ver lo que hacemos. Porque nos ocupan demasiado tiempo o demasiada energía. Porque no nos llevan hacia donde intuimos que quisiéramos o necesitamos ir.

¿Cuál de los dos actos de voluntad os resulta más exigente?

1 comentario
  1. Anna
    Anna Dice:

    Crec absolutamente en la transformació. Deixar de ser per ser una millor versió d’un mateix o d’una organització. No tinc experiència en un procés d’aquests en una organització, tot i que m’agradaria viure’l. Només el conec en mi mateixa. Hi he anat forçada però mai he estat tan agraïda a la vida com per haver-me obert els ulls i haver-me conduït cap al camí de la transformació. El conegut símbol de la papallona.
    M’agrada el gràfic pq és molt senzill, visual i entenedor. Crec que representa l’orientació que ha de tenir una transformació. Per mi connectar amb la identitat és estar presente en el present. La interfície entre present i futur, la zona d’incertesa i solitud. El punt que et pot portar a lo millor o que et pot retornar al pitjor. Es un moment de confiança, fe i resistència.
    Per mi, quan vaig ser capaç d’entendre i havia fet el primer pas forçat de buidar l’armari aquest va ser un objectiu clar. Un procés dolorós, llarg i de lluita però gratificant. La voluntat es necessita per no defallir i el que manté és l’objectiu fixat i la intención clara d’arribar-hi. Quan més dur és el passat que deixes més fácil es focalitzar-te en el futur i treballar dur per aconseguir-ho. Es la part positiva de tocar fons que t’impulsa lluny si no et deixes vencer. No puc dir res de la drecera del canvi pq em va més lo radical. M’agrada des de petita el mite del fénix. Per mi el més exigent no és la voluntat necessària sinó la paciència que cal i la incertesa que cal gestionar.
    Com necessita de transformació radical l’Administració pública d’aquest país i algunes coses més que no cal esmentar.

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.